Public Llegia les vostres presentacions i pensava com és d’interessant veure els diferents bagatges de cadascuna i com és d’enriquidor que siguem tan diferents però amb objectius tan similars. I que difícil és al mateix temps fer la pròpia presentació:
Em dic Mercè, tinc quaranta-nou anys, soc de Barcelona i visc a Olot des de fa uns sis anys. No vaig voler tenir fills, i tinc una parella estable amb qui hem triat no viure junts. Treballo a casa i gaudeixo de la companyia de tres gats. Soc restauradora de mobles, i estudiar Arts ha estat un pensament recurrent des de fa més de trenta anys, però fins ara no havia gosat a fer-ho, pel gran (i absurdament paralitzant) respecte que em despertava.
Vaig triar una professió que requereix sovint grans dosis de creativitat i força relacionada amb les Arts, però a diferència d’aquestes, disposo d’un munt de xarxes de seguretat que m’han permès sentir-me segura en les meves intervencions: criteris, tècnica, funcionalitat, respecte per la peça, normatives o sentit comú. Malgrat aquests paràmetres, o més aviat a causa d’ells, sempre ha existit un cert runrun que corria per sota la superfície. Aquest neguit, aquesta picor, finalment han hagut de ser escoltats.
Així que, espantada i excitada al mateix temps per haver decidit finalment escoltar la meva intuïció i arriscar una part de mi que he protegit molt de temps, començo tímidament una tercera assignatura amb la intenció d’anar més i més endins els propers anys, a fi de ser honesta amb mi mateixa i continuar creixent i aprenent en aquest camí que, agraïda, intueixo que farem en bona companyia.
This is a personal work space for a student of the Open University of Catalonia. Any content published in this space is the responsibility of its author.